Quina constel·lació és aquesta?
Cada segment de la roda és un petit mapa estel·lar: els estels d’una constel·lació, units per formar-ne la figura, amb els estels més tènues del voltant. Prem GIRA! i tria la constel·lació entre quatre noms:
Els mapes mostren el cel tal com el veus: el nord a dalt i l’est a l’esquerra, al contrari que en un mapa de la Terra, perquè mires el cel des de sota. Els punts més grans representen estels més brillants.
La teva puntuació
Puntuació, Seguides i Millor ratxa es mostren al costat de la roda. Torna a començar posa la puntuació a zero:
Tres parts del cel
Les dotze constel·lacions del zodíac són a la roda quan s’obre. Afegeix-hi el cel del nord, amb l’Ossa Major i Cassiopea, i el cel del sud, amb Orió i la Creu del Sud:
Figures per començar
- Ossa Major – els set estels brillants del Carro Gran, o Carro, formen el llom i la cua.
- Cassiopea – una W, o una M, al cel del nord durant tot l’any.
- Orió – tres estels en fila formen el cinturó, entre dues espatlles brillants i dos genolls.
- Cigne – una creu allargada: el cigne vola cap avall per la Via Làctia.
- Creu del Sud – la constel·lació més petita de les 88.
- Escorpí – una cua llarga i corbada, amb l’estel vermell Antares al cor.
D’on provenen els estels
Les posicions dels estels i les figures provenen de d3-celestial, un mapa estel·lar de codi obert basat en el catàleg d’estels Hipparcos. Les línies són una manera habitual d’unir els estels; no tots els llibres d’astronomia les dibuixen igual.
Com aprendre-les
- Comença amb un grup.
- Obre Opcions i marca Treu de la roda les que he encertat.
- Gira la roda fins que quedi buida: les que quedin al final són les que encara no coneixes.
- Després, surt a fora en una nit serena i busca el primer grup al cel de debò.